Coincidint amb el Dia Mundial de les Cures Pal·liatives, Pal·li-Aktius ha celebrat les primeres Jornades Pal·liaktives, tres dies d’activitats que han combinat música, debat i sensibilització per posar la vida —fins al final— al centre de la mirada sanitària i comunitària. Les Jornades Pal·liaktives 2025 han unit art i música per reivindicar les cures pal·liatives com a espai de vida i comunitat.
El concert al vestíbul de l’ICO va convertir un hospital en un espai de llum i emoció compartida, demostrant que la música també pot curar, alleujar i dignificar els últims instants de vida.
Les Jornades van arrencar dijous amb un acte ple de simbolisme: un concert al vestíbul de l’Hospital ICO de l’Hospitalet a càrrec de Nuri Thunder i Bikentios Chávez, que va transformar l’espai hospitalari en un escenari de vida i emoció. Més de seixanta persones —entre pacients, familiars i personal sanitari— van poder gaudir d’una estona de música i llum que va trencar la rutina clínica i va omplir el passadís de mirades, somriures i silencis plens de sentit.
El concert va començar com un murmuri suau i va acabar convertit en una experiència col·lectiva que va unir generacions, dols i esperances. Per a Pal·li-Aktius, portar cultura als hospitals és molt més que un gest simbòlic: és una forma d’acompanyament, una manera d’afirmar que la vida continua fins i tot quan sembla aturar-se. La música, en aquest context, actua com una medicina invisible: desperta records, alleuja el dolor, obre finestres d’aire i fa possible, durant uns minuts, que el cor es relaxi i l’ànima respiri.
Aquest primer acte va marcar l’esperit de les Jornades: fer visible que la cultura també pot cuidar i recordar que la sensibilitat pot ser una forma de resistència. Enmig de la fragilitat, la música va posar-hi esperança.
La jornada participativa “Pal·liatius i Comunitat” va obrir un espai de pensament col·lectiu on professionals, entitats i ciutadania van reflexionar sobre com cuidar millor, com acomiadar amb humanitat i com viure amb més consciència.
L’endemà, la jornada es va traslladar a la Federació Obrera de Molins de Rei, que es va convertir en un espai de trobada per pensar, sentir i dialogar sobre allò que sovint ens costa mirar de cara: el final de la vida. Sota el títol “Pal·liatius i Comunitat”, la trobada va reunir professionals de la salut, treballadores socials, membres de l’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat, personal de l’Ajuntament i moltes persones que, des de l’experiència personal o l’interès humà, van voler ser-hi presents. Va ser una matinal diversa i plena, amb un ambient de respecte i de curiositat compartida.
L’obertura institucional va anar a càrrec d’Encarna Lombardia (Ajuntament de Molins de Rei), que va remarcar la importància de treballar les cures des d’una mirada transversal, combinant polítiques públiques i sensibilitat comunitària. Tot seguit, Judith Robles, responsable de l’àrea de sensibilització de Pal·li-Aktius, va posar paraules a la raó de ser d’aquestes jornades: “crear espais on parlar de la mort sigui també parlar de la vida”. Finalment, Joan Jarque, responsable de comunicació, va presentar l’associació i la seva missió d’apropar la cultura i la humanitat als hospitals, recordant que “els llocs on s’acaba la vida haurien de continuar essent llocs on es viu”.
Per la primera taula es va comptar amb la participació de les doctores Gala Serrano i Lola Torremorell, que juntament amb la infermera de recerca en pal·liatius Sílvia Llorens, varen oferir la mirada més humana de les professionals dedicades a les cures pal·liatives.
Es van abordar conceptes clau com l’agència dels pacients, és a dir, la seva capacitat de decisió dins els processos de final de vida, tenint en compte també els factors interseccionals que els condicionen —com la salut mental, el gènere, l’edat o la cultura. Les ponents van posar en relleu la importància de preservar la humanitat en la pràctica sanitària, especialment davant l’entrada creixent de la intel·ligència artificial en la professió mèdica. Va ser una taula d’una gran profunditat que va permetre obrir reflexions molt valuoses i generar idees de treball que, sens dubte, inspiraran futures edicions de les Jornades.
Després d’un esmorzar ofert per El Forn del Pont i Lliure de Gluten, va arribar la segona taula, moderada per Pau González (Pal·li-Aktius), que va centrar la mirada en els projectes que treballen el final de vida des de la cultura, la comunitat i la sensibilitat humana.
Hi van participar Diana Gadish, de Pallapupas, que va explicar com l’humor pot esdevenir una forma de cura dins dels hospitals i va remarcar que moltes de les seves accions tenen efectes positius que encara no són prou reconeguts per la ciència. Tot seguit, Àlex Prats, del Festival Vida al Final de la Vida i de Pobles que Cuiden, va captivar l’auditori amb reflexions profundes sobre el tabú de la mort i la necessitat de repensar la nostra relació amb ella des de la cultura i la comunitat. Va compartir com el seu festival ofereix un espai per a la conversa i la transformació, imprescindible per a tothom qui vulgui trencar el silenci que encara envolta el final de vida.
Per la seva banda, Anna Bacardit i Elies Delgado, de Radiopati, van exposar la seva tasca organitzant esdeveniments solidaris per recaptar fons destinats a la recerca mèdica, demostrant com la música i l’art poden convertir-se en una forma d’activisme que cura, acompanya i dona esperança. Finalment, Joan Jarque, en representació de Pal·li-Aktius, va cloure el debat amb la idea que “la cultura pot ser una forma de medicina col·lectiva”, resumint així l’essència del projecte i la jornada.
Aquest espai de diàleg va permetre replantejar la mirada cultural i comunitària sobre la mort i la cura, i va generar preguntes essencials: des d’on intervenim? Des de quina posició mirem el final de vida? Com podem fer-ho sense por? Tant en aquesta taula com en la primera, es va destacar també la importància de treballar el dol des de la infància, posant en valor els tallers de sensibilització sobre pedagogia de la mort com a eina educativa i social necessària.
L’acte va finalitzar després d’un matí de treball intens i reflexió compartida, amb agraïments a totes les persones i entitats participants, i amb una mirada cap al futur per seguir treballant conjuntament i ampliant horitzons en l’àmbit de les cures pal·liatives.
El vermut solidari de diumenge va ser una abraçada col·lectiva, un matí de poesia, música i complicitat on es va recordar que cuidar també és celebrar, i que la cultura pot ser una forma d’amor actiu fins al final
El diumenge, les Jornades van tancar-se amb un acte obert, festiu i profundament humà: el Vermut Solidari a La Peni, un matí per compartir, celebrar i donar gràcies. Després de dos dies de música i reflexió, aquest espai va voler traslladar la mirada de la mort cap a la vida, fent visible que cuidar també pot ser una festa.
L’ambient va ser càlid i ple de complicitat, amb veïns, artistes i membres de l’associació barrejats al pati, brindant per la vida i per totes les persones que en formen part, fins i tot les que ja no hi són.
L’acte va començar amb les veus de Judith Terés i Aina Brugué, que van recitar poesia viva amb sensibilitat i força. Els seus versos, tendres i colpidors, van obrir un espai de silenci compartit, on molts van reconèixer records propis i emocions no dites. Després, la música va tornar a prendre el protagonisme amb les actuacions d’Affra i Daniel Felices, La Chunga i Kevin Lisbona, que van omplir l’escenari d’energia, llum i autenticitat. Entre cançons i rialles, es va sentir aquella mena de màgia que apareix només quan la gent es reuneix amb un propòsit comú i sincer.
El Vermut Solidari no va ser només una activitat cultural: va ser un gest simbòlic i col·lectiu, una manera de dir que cuidar no s’acaba amb el diagnòstic ni amb la mort, sinó que continua en la memòria, en la comunitat i en l’art. Els fons recollits durant la jornada es destinaran a nous projectes culturals en entorns sanitaris i residencials, mantenint viu el compromís de Pal·li-Aktius amb la dignitat i la humanitat fins al final.
Entre cançons, copes i converses, es va consolidar la idea que la cultura és una eina capaç d’acompanyar, transformar i unir. El matí va acabar amb abraçades, emocions contingudes i un sentiment de continuïtat: aquestes jornades no havien estat una cloenda, sinó un començament. Perquè si una cosa van deixar clara aquestes tres jornades és que parlar de la mort, quan es fa des de la vida, pot ser un acte d’amor.
Mirant cap al futur
Després d’aquest primer any, les Jornades Pal·liaktives tanquen amb un balanç més que positiu: hospitals plens de música, sales plenes de reflexió i carrers plens de vida. Pal·li-Aktius reafirma així la seva voluntat de seguir construint ponts entre l’àmbit sanitari i el cultural, amb l’objectiu de fer visibles les cures pal·liatives i de promoure una societat més empàtica, més conscient i més digna fins al final.